Crónica del Ironman Barcelona 2014, por Joel Gómez

IRONMAN BARCELONA

Fer aquests reptes a casa sempre li donen un punt extra i especial. Tens i sents a la teva gent més a prop que mai i els hi pots regalar part d’aquest repte personal ja que d’una manera o una altra també han estat en tota la preparació.

Aquest any el meu objectiu era regalar l’IRONMAN a la meva família: a la Gemma i la seva filla Gal·la, a ma germana, a l’Ivan i les nebodes, el meu pare i l’Anna i ma mare i el Toni. A més també es van sumar a l’expedició IM la Ruth i el Xavi i el tiet Joan mentre la resta de la familia seguíen desde casa la cursa. IMPRESIONANT.

El dia va començar molt malament, tot semblava que s’havia d’anular per una fortíssima tormenta elèctrica i tromba d’aigua a tot el Maresme que ens va enganxar en el moment de la revisió del material. Quan ja casi ho donava per perdut, a les 8:05 em va cambiar el xip. Encara érem a l’hotel (ja que era davant de la sortida i era com ho havíem planificat per posar-nos el neoprè amb comoditat) i els hi vaig dir als companys d’equip: «senyors, aquí ningu ha anul·lat la proba, anem a pels neoprens que això comença».

Esperàvem un dia duríssim ja que les previsions meteorològiques deien que no pararía de ploure fins les 20:00. Per aquest motiu, alguns van decidir no iniciar la cursa. La sortida es retrassa mitja hora,així que a les 9:17 comença el show!!! No escalfo a l’aigua ja que fa massa fresca i plou, així que mullat ja estic. Faig una mica de moviments de braços i 4 salts i llestos. M’abraço amb la familia m’emociono i al LIOOOO. Que comenci el MAMBOOOO!!!

Swim: 3.8kms

Comença la natació. Vaig fort i còmode… em sento bé i no em trobo amb gaires cops. Puc nedar amb espai desde el principi. La corrent en un inici anava a favor durant els primers 850mts però picava cap a la costa i em va desviar bastant de la línia entre boia i boia. Quan recupero una bona línia m’obro una mica i nedo amb espai i còmode. Arribo a l’ultim punt de gir fresc i amb la sensació de que se m’ha fet curt. Apreto ens els últims metres amb ganes d’agafar la bici. Finalment acabo el SWIM en 58:27”.

joelswimbcn2014

Al passar per la T1 sento a la familia que m’anima, aixeco els braços per saludar sense veure’ls i continúo. Quan ja marxo de la T1 apareix l’Ivan ens saludem i a continuar… Temps en T1, 3:19”.

Bike: 180kms

Brutal com canvia la N-II amb el trafic tancat… és una autopista. El cel està blau i el sol està present. INCREIBLE. Dono les gràcies mentre miro cap amunt… l’asfalt es va secant i a la N-II tot són sorpreses: a Arenys de Mar veig a Raul Gallardo, amic d’afició que degut a una hèrnia es va quedar fora (que gran acostar-se a animar). Arribo a Masnou i allà està el Marc, amic de la infancia, que també es va quedar «out» a l’inici de la temporada per una hèrnia. Al veure’l m’emociono… continúo i més endavant la Ruth i el Xavi… que no pari la festa! Arribo a Montgat amb 1:02, perfecte… tornem cap a Calella. I així les dues voltes clavant els temps i mantenint ritme. Quan arribo a Calella allà estan a cada volta la familia montant un show que durarà tot el día a cada passada que faci… ¡¡¡BRUTAL!!! Allà també veig a l’Oscar i el tete Isaac que ja havia arribat… a la 2ona passada per Montgat està la Isa, companya de feina que ha baixat a animar… llagrimeta.

10702058_10203144109983368_4724499543238030313_n

És només al final de la 3era volta que m’absorveix un grup i en el primer “repexon” apreto i em torno a escapar sol, però en breu em tornen a engullir… desisteixo i em quedo darrera mantenint distancies, encara que és impossible mantenir 10mts perquè l’espai s’anava omplin de gent. Em quedo en posició pasiva per si venía algun jutge, per tal que veiés que no estava lluitant ni xupant roda. En aquell moment em veig amb el Marc de Antonio i li renego una mica dient que era impossible… i em diu: CALLA I DISFRUTA!!! I que collons, és veritat… aprofito i recupero i em prenc amb calma el camí fins a la T2. Temps de BIKE: 4:54:53.

T2 ràpida i em canvio els mitjons ja que tenía els peus molls de l’inici de la secció ciclisme. Temps en T2: 1:05”.

10557610_287958881411788_567248008006236690_o

Run: 42.2kms

Començo la carrera a peu i em trobo bé, em veig lleuger i corro còmode. És genial poder veure’m amb la familia i ara sí que els veig i saludo a cada passada. Veig al meu tiet Joan que encara no l’havia vist… Em fa molt feliç veure’l. Més tard a casa la Gemma m’explica que hi era des-de primera hora. També hi són la Ruth i el Xavi, que havíen vingut desde Masnou per veure la marató. Tot és perfecte, vaig fluid i passo pels primers 10km en 43:30, una mica massa fort pero em sento bé i segueixo. Ens juntem el Riki i jo per fer la seva primera volta i la meva 2ona i em va molt bé, em permet relaxar la ment i deixar-me portar. Completo la mitja marató en 1:35”.

10696248_10203144313668460_75961608434633804_nCada vegada que passo per davant de la meva familia el SHOW que es monta és ESPECTACULAR. A partir d’aquí comença el IM, a la 3era volta. El Riki se m’escapa, va més fluid i a mi em començen a fer mal les cames i tinc els quàdriceps com pedres… l’estomac ja no sé què em demana, si liquid, si sòlid… estic una mica zombie però no paro ni als avituallaments.

10338755_10204924214889510_8934983838339580295_nA Pineda, on hi ha menys gent animant i la cursa a peu es fa més dura, hi són l’Isaac, el Rafa, en Ferran, el Cesc, l’Oscar i el Marc La cuesta amb el Hug i la Carme. Quina sorpresa veure’l de nou a la marató, em vaig emocionar i vaya osties em va fotre… una mica més i em desmonta. Realment em van salvar el cul en els moments més critics. No oblidaré mai els metres al costat de l’Isaac, s’em queia la llagrima del mal cos que tenía.

10687241_10204621489806299_1064046914887861157_oComenço la 4a volta i agafo forces, em refaig i torno a agafar al Riki i continuem junts. L’euforia em fa pujar el ritme i ell es queda una mica enrere. Segueixo corrent amb l’Isaac i el Cesc, que m’han vingut a acompanyar en aquest tram final. Em canten referències i parcials… no m’ho crec… em diuen que tinc el sub 9:30 i flipo!!! Segueixo corrent sol, em creuo amb en Ramon (company d’equip) que té problemes estomacals i li dono ànims i li envio força. Torno a passar amb tots els CRACKS pel km 39… ¡¡¡BRUTAL!!! A gaudir del tram final… Als últims 2 kms em trobo amb la Cris Euge i Miki, que fa uns metres al meu costat. GENIAL!!!

 

Ja cap a meta… FESTIVAL!!! Tota la familia a les grades, els saludo ràpid i sense parar de correr. Temps de RUN: 3:26:45.

Línia de meta: SI SENYOR IRONMAN FINISHER 9.24:29.

Gràcies a la GEMMA per estimar-me com ho fa i per fer-me sentir tant feliç. Aquesta és la clau del exit. T’ESTIMO.

Gràcies als meus pares per la genètica que m’han donat.

Gràcies a la Ingrid per deixar-me tota la quota d’esportista que tocaba entre els 2.

Gràcies a Ivan Herruzo per la bonissima planificació que m’ha fet. Ets UN GRAN ENTRENADOR.

Gràcies als companys d’equip per totes les sortides dels caps de setmana.

Gràcies als amics… Ens veiem al sopar del dimecres!

I si has arribat fins aquí GRACIES per llegar-te tot el rollo…

Han passat dos dies i encara estic grogui…

1398328_10153190028924018_7122560657131398886_o

10703869_10153190029139018_5154195456417851285_o 10712547_10153190028984018_5875845612615960120_o

 

Quizá también te interese...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>